El cultiu de l’olivera i la producció d’oli es coneixia des de fa més de 2500 anys, segons fonts històriques. És difícil remuntar-se als orígens del cultiu de l’olivera. Les primeres mostres que a detectat l’arqueologia son de l’Edat de Bronze..
Al 600aC, durant la colonització grega, es va fundar les colonies gregues més occidentals de la mediterrànea. Empúries i Roses, situades a l’Alt Empordà. Si per una part durant el segle VI aC és quan a Grècia s’esten el cultiu de l’olivera i s’exporta l’oli, i es colonitzen Empuries i Roses, és lògic pensar que també es va exportar el cultiu de l’olivera a l’Alt Empordà, fet que ens corrobora l’arqueologia.
L’olivera és un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d’anys. De tronc gruixut i escorça grisenca i estètica, les seves fulles son de color verd fosc per l’anvers i verd gris platejat pel revers.
La flor de l’olivera comença a florir a finals de Març i son de color blanc. El fruit de l’olivera és l’oliva..
L’olivera es considerat un arbre sagrat a moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana.. La deesa grega Atenea va crear l’olivera, a Europa l’olivera simbolitza la pau, entre els cristians es un arbre molt important, Jesus resava i va ser detingut al Mont de les Oliveres, a l’antic Egipte, momies com la de Tutankamon foren embolcallades amb branques d’olivera.